Notícies – MOTO CLUB CINGLES

Notícies

LES 3H DE RESISTÈNCIA TT 2026 TORNEN AMB FORÇA A SANT FELIU DE CODINES

febrer 17, 2026El Moto Club Cingles de Bertí ha anunciat oficialment la celebració de les 3H de Resistència TT – Memorial Miquel Aibar, que tindran lloc el 20 de desembre de 2026 a la C-59, km 19, de Sant Feliu de Codines (Barcelona). Aquesta prova arriba a la seva 26a edició. Dins de les diverses activitats del club, les proves de TT Enduro ocupen un lloc destacat. Les primeres edicions del club es remunten a 1972, amb unes “2 Hores TT” celebrades a Sant Quirze de Safaja. Des d’aleshores, la competició ha anat evolucionant fins a arribar a la XXVI edició del 2025, que malauradament va haver de suspendre’s per la “pesta porcina”. Des de 2007, el nom de la prova inclou el logotip de Memorial Miquel Aibar, en honor a un dels socis més dedicats del club, tristament desaparegut aquell mateix any. Al llarg de les edicions, la competició s’ha celebrat en diversos escenaris, amb noms com Cussonell, Les Clotes, Puig del Moro i Prat de Dalt, fins a establir-se actualment a la C-59, km 19. La prova ha comptat amb participants de renom, com Jordi Viladoms, exdirector esportiu de l’equip KTM al Dakar, i pilots destacats com Pol Espargaró o Cèsar Rojo. Destaca especialment Edgar Canet, guanyador en tres ocasions, ja sigui fent equip amb Pol Espargaró o corrent en solitari. Sempre amb la passió per les motos a flor de pell, el Moto Club Cingles de Bertí continua promovent l’afició per l’enduro i vetlla perquè, malgrat les dificultats, els aficionats puguin gaudir any rere any d’aquesta emblemàtica prova. [...]

TRIAL INDOOR BARCELONA CORONA BOU I ABELLÁN

febrer 9, 2026Toni Bou s’ha imposat al 49è INVERSUS Trial Indoor de Barcelona, superant Jaime Busto i Gabriel Marcelli, en una nit d’alt nivell esportiu al Palau Sant Jordi davant 7.300 espectadors. En categoria femenina, Berta Abellán ha tornat a brillar proclamant-se vencedora del Women’s Trophy per tercera vegada consecutiva. La prova també ha estat marcada per la primera aparició mundial en indoor de la Honda RTL Electric, amb Miquel Gelabert al manillar de la moto elèctrica de la marca japonesa, aconseguint una meritòria setena posició en la classificació final. Amb aquest triomf, Toni Bou amplia el seu lideratge al Mundial d’X-Trial fins als 42 punts d’avantatge, i podria assegurar matemàticament el títol d’aquí a un mes a Chalon-sur-Saône (França), en l’avantpenúltima prova del calendari. El pilot de Montesa continua demostrant la seva hegemonia en la disciplina. Per la seva banda, Berta Abellán no només ha guanyat el Women’s Trophy de Barcelona, sinó que també s’ha proclamat campiona del Trofeu FIM d’X-Trial femení, disputat enguany en una única prova. Amb aquest resultat, la pilot de Scorpa iguala en nombre de victòries al Palau Sant Jordi la britànica Emma Bristow. Q1: Bou, en un altre nivel Toni Bou ja ha deixat clares les seves intencions a la Q1, penalitzant amb només un punt pels 5 de Jaime Busto i els 8 de Gabriel Marcelli. Tots tres s’han classificat directament per a la final. La diferència entre els “3 magnífics” i la resta ha quedat ben palesa: Farré, quart, ha sumat 18 punts, mentre que Grattarola i Hemingway marcaven 21. A la primera zona de la seva primera participació a Barcelona, Hugo Dufrese ha patit una dura caiguda en què ha impactat amb la cara contra el formigó. El francès s’ha retirat visiblement commocionat i ja no ha tornat a competir. Q2: Harry Hemingway, de nou “the best of the rest” El pilot britànic ha demostrat novament que és un especialista a entrar a les finals del Mundial d’X-Trial a través de la Q2… quan no ho fa directament des de la Q1. El pilot de Leeds, que fa quinze dies va aconseguir el primer podi de la seva carrera al Mundial (va fer segon a la prova disputada a la seva ciutat natal), ha estat el menys penalitzat a la Q2 amb un 5 i tres zeros. El seu temps final de 2 minuts i 46 segons ha estat imbatible per a la resta, on tots han superat els 3 minuts. Arnau Farré ha lluitat fins a l’última zona per entrar a la final, però un 5 a la zona Montesa-Honda i el cronòmetre pressionant el pilot lleidatà li han impedit continuar en competició (3:18). Matteo Grattarola (3:26) i Miquel Gelabert (3:27) han tancat la classificació de la Q2. Finalment, setena posició per al gran dels Gelabert —que ha competit amb una lesió al metacarpià de la mà dreta— en el debut indoor mundial de la Honda RTL Electric. Super Pole: Bou, ràpid i precís La Super Pole —que determina l’ordre de sortida de la primera zona de la final— ha vist un altre recital de Toni Bou. Quatre zones sense error i un temps imbatible: 1:24. Els quatre punts de penalització de Busto i els sis de Marcelli els han deixat sense opcions de ser els últims a sortir a la primera zona de la Final. Final: el campió torna a sentar càtedra La final del 49è INVERSUS Trial Indoor de Barcelona ha estat de nivell tècnic molt exigent —habitual a les curses que tenen lloc a “La Catedral”— i ha registrat multitud de “cincs”, ja fos per fiasco a la zona o per esgotar el minut de temps màxim per completar-la. Els detalls de gran campió i de millor pilot de tots els temps a càrrec de Toni Bou (únic “zero” a la zona 1 davant tot “cincs”; o el seu “1” a la zona 4 amb tots els rivals penalitzant fiasco) han fet que el pilot de Montesa iniciés la penúltima zona ja com a guanyador matemàtic del 49è INVERSUS Trial Indoor de Barcelona. Recital del campió, que afronta el darrer terç del Mundial X-Trial 2026 amb tot a favor per sumar el seu 20è títol indoor, que podria aconseguir matemàticament a la propera prova puntuable. Només li caldrà acabar per davant del seu company Gabriel Marcelli per sumar un altre Mundial —el 39è— a un palmarès de llegenda. Classificació final INVERSUS Trial Indoor de Barcelona 1. Toni Bou (ESP, Montesa), 12 punts 2. Jaime Busto (ESP, GasGas), 20 3. Gabriel Marcelli (ESP, Montesa), 21 4. Harry Hemingway (GBR, Beta), 30 5. Arnau Farré (ESP, Sherco) 6. Matteo Grattarola (ITA, Beta) 7. Miquel Gelabert (ESP, Honda) 8. Hugo Dufrese (FRA, Beta) Classificació provisional Mundial FIM X-Trial 2026 (top-5) després de la prova 7 (de 10) 1. Toni Bou, 135 punts 2. Gabriel Marcelli, 93 3. Jaime Busto, 89 4. Harry Hemingway, 59 5. Matteo Grattarola, 31 Declaracions de Toni Bou (Montesa) “Guanyar aquí és molt especial, és com un somni, tot i que ja porto 19 victòries al Palau Sant Jordi. La meva lesió a l’espatlla m’impedeix pilotar al 100%, però crec que avui el suport i l’afecte del públic han aportat el que em falta per culpa dels meus problemes físics. Guanyar aquí i així sempre és increïble. La nit ha estat perfecta i en les meves victòries a la Q1, la Super Pole i la final també hi ha molt a veure la feina de l’equip, que ha estat fantàstica una vegada més”. Declaracions de Jaime Busto (GasGas) “Ser segon a Barcelona és un molt bon resultat per a mi en una pista on sempre em costa estar al davant. Estic molt content de com he pilotat a la Q1 i a la final, tot i que avui Toni ha estat intractable. M’ho he passat molt bé, he intentat donar espectacle i, davant un públic tan entregat i que m’ha animat tant, m’he crescut i he acabat llançant el meu casc a la graderia”. Declaracions de Gabriel Marcelli (Montesa) “No ha estat el meu millor dia. He comès moltes errades des de la primera zona de la Q1 i això m’ha descentrat una mica. Ser tercer no és el millor, però almenys mantinc la segona posició de la classificació general. Hauré d’apretar i fer un pas endavant a les pròximes curses si no la vull perdre”. Women’s Trophy: Berta Abellán guanya, però les rivals l’apreten Berta Abellán ha aconseguit la seva tercera victòria al Women’s Trophy i, al mateix temps, ha revalidat el títol de campiona del món indoor que ja havia aconseguit l’any passat, quan es va crear el Trofeu FIM d’X-Trial femení. La pilot de Terrassa ha hagut d’emprar-se a fons perquè la seva gran rival, la italiana Andrea Sofia Rabino, ha cedit només 2 punts en les cinc zones i la txeca Denisa Pechackova n’ha penalitzat només tres. Abellan ha controlat en tot moment la competició —era l’última a completar les zones— i ha arribat a la darrera amb zero punts. Ha estat allà on la de Scorpa ha concedit l’únic punt del seu recorregut, que no ha posat en perill la seva victòria final. Amb aquesta tercera victòria a Barcelona, Berta Abellán iguala Emma Bristow al palmarès del Women’s Trophy i ja té a casa seva els dos Mundials indoor femenins disputats (2025 i 2026). Classificació final Women’s Trophy Barcelona i classificació delTrofeu FIM d’X-Trial femení 2026 1. Berta Abellán (ESP, Scorpa), 1 punt 2. Andrea Sofia Rabino (ITA, Beta), 2 3. Denisa Pechackova (CZE, TRRS), 3 4. Alice Minta (GBR, Beta), 16 5. Kaytlyn Adshead (GBR, Vertigo), 18 Declaracions de Berta Abellán “Ha estat un trial molt disputat. Les zones ens semblaven més tècniques a la inspecció del que després han estat a la cursa. Per tant, es preveia un trial de diferències mínimes en què la gestió dels nervis i la pressió seria decisiva, tal i com ha succeït. Guanyar a Barcelona sempre és especial perquè competeixo davant de la meva gent. I si, a més, marxo amb el meu segon Mundial indoor sota el braç, no puc estar més contenta”. [...]

X-TRIAL BARCELONA, CITA DEL TRIAL MUNDIAL

febrer 5, 2026El millor trial del món torna a Barcelona el diumenge 8 de febrer amb el 49è INVERSUS Trial Indoor de Barcelona i Women’s Trophy. La cursa masculina será la setena del Mundial X-Trial 2006, que lidera Toni Bou, mentre que la femenina tindrà valor doble: qui guanyi s’endurà el Women’s Trophy Barcelona i també el Trofeu FIM d’X-Trial femení 2026 que enguany es decideix a prova única. Toni Bou, Gabriel Marcelli i Jaime Busto són els grans favorits a la victòria a l’X-Trial Barcelona, mentre que Berta Abellán pot igualar les tres victòries a Barcelona de la britànica ja retirada Emma Bristow. Per primera vegada el Palau Sant Jordi veurà dos pilots de casa, Toni Bou i Berta Abellan, com a vigents dobles campions del món (outdoor i indoor). Els pilots favorits Toni Bou (Montesa), actual campió del món i darrer guanyador al Palau Sant Jordi, arriba líder del Mundial X-Trial amb un significatiu avantatge (34 punts) sobre el seu company d’equip Gabriel Marcelli. Bou suma cinc victòries en sis curses aquesta temporada i un nou triomf a Barcelona (el de Piera en porta 18 en 20 participacions a “La Catedral”) l’acostaria al seu 20è títol mundial indoor i el 39è de la seva carrera esportiva. Després de Barcelona quedaran tan sols tres proves per disputar-se. Gabriel Marcelli (Montesa) no ha guanyat encara cap cursa del Mundial X-Trial, però gràcies a la seva regularitat és segon a la classificació general provisional. El jove pilot gallec ha estat dos cops ben a prop de la victòria al Palau Sant Jordi i vol estrenar-se al Mundial indoor després d’haver aconseguit les primeres victòries al Mundial TrialGP (outdoor) la passada temporada. Jaime Busto (GasGas) és l’actual subcampió del món i, sobre el paper, el gran rival de Bou. Sense equip oficial el 2026 després que GasGas decidís retirar-se dels Mundials de trial, el pilot basc està competint amb una moto del 2018 i protagonitzant grans actuacions. Fins ara, Busto ha estat l’únic capaç de vèncer Toni Bou en aquest Mundial. Això va passar a la cursa feta a l’Illa de la Reunió en el mes de novembre. El cartell de l’INVERSUS Trial Indoor de Barcelona el completa la representació internacional –l’armada Beta”- amb el jove britànic Harry Hemingway –actual campió mundial de Trial2 i que ve de fer el primer podi de la seva carrera esportiva al Mundial X-Trial fa deu dies a Leeds-, el veterà italià Matteo Grattarola i el francés Hugo Dufrese. Menció especial mereixen dos pilots catalans que també prendran part a l’INVERSUS Trial Indoor de Barcelona. Arnau Farré (Sherco), tercer classificat al darrer Mundial de Trial2, afrontarà la seva segona participació en aquest Mundial X-Trial 2026 després de prendre part a la cursa de Madrid. El pilot lleidatà va donar llavors la gran sorpresa en classificar-se per a la gran final i fer quart. Serà també la segona vegada que Arnau Farré salti a la pista del Palau Sant Jordi. L’anterior va ser el 2018. Miquel Gelabert (Honda) ja ha visitat el Palau en quatre ocasions, però aquesta cinquena será ben especial. El pilot barceloní tindrà el privilegi de fer debutar en una prova oficial indoor i a nivell mundial l’Honda RTL Electric, la moto eléctrica de trial de la marca de l’ala daurada. El gran dels Gelabert és l’actual subcampió del món de Trial2 –precisament rere Harry Hemingway- després d’aconseguir quatre victòries i nou podis amb l’RTL. Serà la primera vegada en 49 edicions del degà dels trials indoor que els aficionats veuran una moto elèctrica. Honda ha aconseguit tres victòries a Barcelona (1982, 1983 i 1984) amb el legendari pilot belga Eddy Lejeune a sobre de la moto de benzina. Toni Bou porta sis victòries consecutives a Barcelona (18 en total) i és l’únic dels participants masculins que coneix la victòria al Palau. El podi del 2025 va estar format per Bou, Adam Raga -qui es va acomiadar llavors de l’alta competició- i Marcelli. Declaraciones de TONI BOU “Estic molt content per com va el Mundial tot i la doble lesió que tinc a l’espatlla i que no em permet pilotar al 100%. Portar cinc victòries després de sis curses disputades és un balanç molt millor del que m’esperava en començar la temporada. La competència és més gran i dura cada any i guanyar és cada cop més difícil, però confio a sumar una altra victòria diumenge al Palau Sant Jordi”. Declaracions de GABRIEL MARCELLI “Porto una temporada molt regular, pero sempre acabo cometent errades que no em deixan lluitar per les victòries. Dono per acabada la meva fase d’aprenentatge i enguany ha de ser el de la meva primera victòria al Mundial X-Trial, de la mateixa manera que el 2025 ja vaig guanyar les meves primeres curses al Mundial TrialGP”. Declaracions de JAIME BUSTO “No és gens fàcil competir en un Mundial de manera privada i sense un equip oficial que et recolzi, però cada cop que competeixo surto a donar el màxim. Estic satisfet per la meva victòria a l’Illa de la Reunió, però he deixat escapar curses que tenia ben a l’abast. Fer bons resultats a Barcelona em costa més, potser perquè aquí surto més tens de l’habitual. Espero que diumenge això canvïi”. Declaracions de MIQUEL GELABERT “Estic molt motivat per fer debutar en una competició indoor l’Honda RTL Electric. Estem treballant molt dur en el seu desenvolupament i és una moto que, per les seves característiques i prestacions, em pot ajudar molt a la competició de diumenge al Palau”. Women’s Trophy: Berta Abellan, a revalidar el títol mundial indoor El Women’s Trophy Barcelona del 2021 va ser la primera competició femenina de trial indoor de la història i diumenge farà ja la seva sisena edició. Com és tradicional, les cinc primeres classificades del Mundial TrialGP Women de la temporada anterior reben la invitació per a la prova barcelonina, que enguany serà l’única puntuable pel segon Trofeu FIM d’X-Trial femení, el Mundial indoor femení oficiós. Berta Abellan (Scorpa) és la gran favorita com a vigent campiona del món outdoor i indoor, tots dos títols aconseguits per primera vegada la passada temporada. La pilot de Terrassa porta dues victòries consecutives a Barcelona i si diumenge repeteix victòria, no només guanyaria de nou el Mundial indoor femení sinó que igualaria els tres triomfs al Palau de la deu vegades campiona del món outdoor i ja retirada de la competició la britànica Emma Bristow. La italiana Andrea Sofia Rabino (Beta), doble subcampiona del món outdoor i indoor, és la rival més perillosa de la catalana. Rabino ja ha aconseguit un grapat de victòries en curses de tots dos Mundials. El top-5 femení mundial el completen la txeca del Piera Trial Team Denisa Pechackova –segona al Palau l’any passat i tercera del món-, l’anglesa Kaytlyn Adshead –debutant a Barcelona- i la seva compatriota Alice Minta. Berta Abellan és l’única participant que haurà pres part en totes sis edicions del Women’s Trophy Barcelona. Declaracions de BERTA ABELLÁN “Em sap molt greu que el Trofeu FIM d’X-Trial femení sigui a prova única, però serà emocionant poder guanyar el Mundial indoor a casa i en la primera cursa de l’any per a nosaltres. Aquesta temporada será complicada perquè hi ha més rivals perilloses que no només l’Andrea Sofia Rabino. Que les zones del Women’s Trophy siguin cada any més altes i complicades és bo per tal de mostrar l’evolució técnica del trial femení”. La Final de l’X-Trial Barcelona, per primer cop a 7 zones El format de la competició de l’X-Trial Barcelona será idèntic al de l’any passat (Q1, Q2, Super Pole i Final) però el nombre de zones a superar canvia. La Q1 (8 pilots) tindrà sis zones, mentre que la Q2 (5 pilots) i la Super Pole (3 pilots) tindran 4 zones. Per primer cop en el Mundial X-Trial, la Final (4 pilots) constarà de 7 zones. La Q1 atorga tres passis per a la Final i la Q2 (eliminatòria de velocitat amb classificació per temps) en dóna el quart. El resultat de la Super Pole (mateix format per temps que la Q2) dictamina l’ordre de sortida en la primera zona de la Final. El Women’s Trophy es disputarà a cinc zones en una ronda única però dividida en dues parts. Les cinc pilots s’enfrontaran a 3 zones en la primera part i a 2 zones en la segona. El 49è INVERSUS Trial Indoor de Barcelona i Women’s Trophy començarà a les cinc de la tarda. [...]

FES-TE SOCI DEL MOTO CLUB CINGLES DE BERTÍ

gener 28, 2026Si la benzina et corre per les venes, aquest és el teu lloc! Els 100 primers socis s’enduran uns guants HEBO de regal, que entregarem en mà al proper esdeveniment exclusiu per a socis. ⚠️ Atenció! Per poder-los recollir correctament el dia de l’entrega, envia un correu a cingles.mccb@gmail.com indicant la teva talla. Com a soci gaudiràs de descomptes especials en: * Esdeveniments de trial* Botigues especialitzades Entra a la nostra web, ves a “Fes-te soci” i tria la forma de pagament que et vagi millor. Ràpid, fàcil i sense històries. No et quedis fora de la família motera! Fem créixer junts el Moto Club Cingles de Bertí [...]

LA GALA DE LA FCM OMPLE EL TEATRE MUNICIPAL DE ROSES

gener 26, 2026La Federació Catalana de Motociclisme va celebrar aquest dissabte 24 de gener la seva gala anual de premis dels Campionats de Catalunya al Teatre Municipal de Roses, en una jornada que va tornar a demostrar la força del motociclisme català. Gran resposta del públic malgrat la pluja Tot i la pluja persistent que va marcar el dissabte a l’Alt Empordà, el públic va respondre de manera massiva i va omplir l’auditori durant els quatre blocs de l’acte, amb més de 1.300 assistents al llarg de tot el matí. Presència institucional destacada L’esdeveniment va comptar amb la presència de diverses autoritats, entre les quals l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez; l’assessor de Presidència de la UFEC, Ignasi Costa; el diputat i vicepresident segon del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, Joan Plana, i el secretari general del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Abel Garcia. Agraïments i reconeixement als èxits esportius El president de la FCM, Tato Prat, va voler agrair públicament el suport i les facilitats ofertes per l’Ajuntament de Roses per fer possible l’acte, alhora que va posar en valor els èxits internacionals dels pilots catalans durant la temporada. Prat també va felicitar tots els premiats i els Moto Clubs per la seva tasca, i va encoratjar els pilots a continuar treballant i competint al màxim nivell. Premi Legends: un dels moments més emotius Un dels moments més emotius de la gala va ser el lliurament del Premi Legends, que enguany va reconèixer la trajectòria de Carles Mas, Jaume Subirà i Manel Fabregat, aquest darrer representat per Josep Capilla, que va recollir el guardó en el seu nom. Reconeixement als clubs, seleccions i campions del món Durant l’acte també es van premiar els millors Moto Clubs organitzadors de la temporada, així com les Seleccions Catalanes de Trial i Motocròs, que es van proclamar campiones d’Espanya. A més, es va fer un reconeixement especial a Berta Abellán, Edgar Canet, Ramon Godino i Marc Fernández pels seus títols mundials. Una gala marcada per la participació i l’ambient festiu Més enllà dels premis especials, tots els pilots presents van rebre el seu merescut reconeixement en una gala que quedarà marcada per la gran participació i l’ambient de celebració, demostrant un cop més la vitalitat del motociclisme català, fins i tot en un dia marcat per la pluja. [...]

I TROBADA CINGLERA: BON AMBIENT I GRAN PREDISPOSICIÓ DE TOTHOM

gener 19, 2026Malgrat el mal temps provocat per les intenses pluges, res no ens va impedir tirar endavant la Trobada Cinglera que havíem preparat per al diumenge 18 de gener. Gràcies a la vostra excel·lent predisposició i entusiasme, vam aconseguir reunir nombrosos amics i socis del Moto Club Cingles de Bertí, als quals vam donar la benvinguda amb un esmorzar abans d’iniciar la jornada. Tot seguit, es va dur a terme el recorregut dissenyat per a l’ocasió, format per 8 zones repartides en 3 nivells, amb dues voltes completes al circuit. Un cop finalitzat el trial, vam compartir un pica-pica al qual s’hi van afegir més companys, posant el punt final a una jornada molt especial. Posteriorment, es va fer el lliurament d’un obsequi als tres primers classificats de cada categoria, així com un detall per a tots els amics que hi van participar. Durant tot el dia es va respirar un ambient excepcional, proper i molt amistós, que es va imposar fins i tot a les adverses condicions meteorològiques. Des del Moto Club Cingles de Bertí volem expressar com de feliços i agraïts estem per la vostra assistència, la vostra actitud i el vostre suport, especialment tenint en compte el mal temps. Sense vosaltres, res d’això no hauria estat possible. A partir d’ara, estigueu molt atents, perquè això no ha fet més que començar i s’acosten moltes coses bones! Trobareu les fotos de la trobada en el nostre perfil de Flickr [...]

LA HISTÒRIA DELS CINGLES

gener 14, 2026Els “Cingles” és el nom amb què tot trialero coneix la popular prova dels Tres Dies de Trial, organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí. Des de la seva primera edició, els Cingles s’han consolidat com la cursa que marca la cloenda de la temporada trialista internacional. Durant els anys setanta —època de domini absolut de les marques espanyoles— els Cingles eren l’escenari ideal per presentar les novetats de la temporada següent i, alhora, per apropar els pilots oficials als trialeros de diumenge, sense la pressió de la competició un cop decidit el títol mundial. La cursa va ser concebuda amb un esperit clarament inspirat en els Scottish Six Days Trial, però amb un caràcter propi: meteorologia més benigna, terreny mediterrani i només tres dies de competició. 1971: els primers passos del Moto Club Cingles de Bertí Per entendre realment l’origen dels Cingles cal retrocedir fins al 1971, quan un grup de joves apassionats del trial, provinents de Sant Feliu de Codines i Gallifa —a uns 50 km al nord de Barcelona— van fundar el Moto Club Cingles de Bertí. L’objectiu era tan ambiciós com clar: organitzar una prova “com els Scottish”, però a l’espanyola, que amb el temps es convertís en una referència mundial. Liderats pel seu primer president, Ildefons Vilanova, els fundadors van demostrar des del primer moment una gran capacitat organitzativa. El seu bateig de foc va ser el 1r Trial de Gallifa, disputat el 14 de març de 1971. La victòria va ser per a Leopoldo Milà, fill del creador de les Montesa Cota i Impala. La premsa va destacar de manera unànime l’excel·lent organització, tant pel traçat com per la informació als espectadors, amb programes detallats i indicacions clares per accedir a les zones: una tradició que ja no s’abandonaria. L’embrió dels Tres Dies: Sant Feliu de Codines Animats per l’èxit, aquell mateix any l’organització va crear una cursa “bessona” en plena temporada estiuenca: el 1r Trial Festes de Sant Feliu de Codines, disputat el 22 d’agost de 1971. Amb sortida al centre del poble —que amb els anys esdevindria el veritable bressol del trial espanyol—, aquesta prova pot considerar-se l’embrió directe dels Tres Dies. El Moto Club va fer un cop d’efecte convidant l’estrella anglesa Gordon Farley, que va guanyar amb autoritat davant de Pere Pi. 1973: neixen oficialment els Tres Dies dels Cingles El 1972 va ser un any de transició. Tothom tenia la mirada posada en la primera edició dels Tres Dies, prevista per a l’octubre de 1973, concebuda ja des del seu inici com una prova internacional. La primera edició va comptar amb una inscripció espectacular: 184 pilots, entre ells 12 estrangers de renom com Geoff Chandler, Felix Krahnströver, Clive Smith o Mark Kemp. La victòria va ser per a Geoff Chandler (Montesa), que es va imposar al jove talent espanyol Manuel Soler. Però el gran èxit de la prova va ser un altre: aficionats i pilots d’elit compartien recorregut i zones durant tres dies, en un ambient extraordinari. Com als Scottish, sense dorsals ni targetes, només amb la placa frontal com a identificació. Consolidació i creixement internacional (1974–1976) L’edició de 1974 va confirmar plenament l’èxit inicial de la prova. Amb gairebé 200 pilots a la sortida i un nivell esportiu encara més elevat, hi van participar figures destacades del trial internacional com Yrjö Vesterinen, Karlson, Claude Coutard o Sellman. El finlandès Vesterinen es va imposar amb autoritat, per davant de Karlson i Coutard, mentre que Manuel Soler va ser quart i millor pilot local. Innovacions i maduresa: side-trial, Nacions i Veterans El 1975 va suposar un punt d’inflexió tant a nivell esportiu com reglamentari, amb la introducció de la penalització de “2”, que modernitzava el sistema de puntuació. Aquell any, Vesterinen va repetir victòria, però aquesta vegada amb una diferència mínima: només 1,3 punts sobre Manuel Soler, fet que evidenciava l’augment de la competitivitat dels pilots locals. Finalment, el 1976 va arribar el gran triomf esperat: Manuel Soler va guanyar “la seva cursa”, pràcticament a casa seva, en una edició d’altíssim nivell internacional. Va superar Coutard i Karlson en una classificació que incloïa noms tan il·lustres com Lampkin, Andrews o Rob Edwards, consolidant definitivament la prova dins el calendari europeu. Paral·lelament al creixement esportiu, el Moto Club va apostar decididament per la innovació. L’any 1975 es va organitzar per primera vegada la categoria de side-trial, una aposta valenta que va comptar amb la participació destacada de la parella francesa Claude Coutard i Ernest “Nenesse” Langlois. A més de guanyar la prova, van exercir un paper clau com a referents i mentors, ajudant a elevar el nivell de les quinze parelles espanyoles inscrites. El 1976, el side-trial ja era puntuable per al Campionat d’Europa i es va convertir en una de les proves més importants de la temporada a nivell continental. Al llarg dels anys següents, el palmarès va recollir noms de primer nivell internacional, com els germans anglesos Roger i Trevor Wall, Colin Dommet i Eric Chamberlain, així com destacades parelles estatals com Ramón Treserras i Jaume Vilar, Jordi Bosch i Àlex Sibils, o “Kiku” Carbonell i Llorenç Ausin, fins a la darrera edició del side-trial el 1981. El 1977 va néixer el Trofeu de les Nacions, inspirat en la victòria austríaca de l’any anterior, i també la categoria Veterans, que va tenir Pere Pi com a primer vencedor. Aquella edició va assolir un rècord de participació amb 276 inscrits, xifra que, tanmateix, va començar a posar en evidència certs límits logístics de l’organització. Com a resposta, el 1978 es va reformular la categoria Veterans sota el nom “Amics dels Cingles”, amb recorreguts adaptats i més temps de cursa, una fórmula innovadora que seria àmpliament imitada en altres proves. Aquell mateix any, el jove Toni Gorgot va aconseguir la seva primera victòria absoluta, simbolitzant el relleu generacional i la maduresa definitiva de la competició. Anys de duresa, pluja i grans noms (1979-1982) El 1979 va ser especialment dur, amb pluges torrencials i una cursa gairebé èpica. Martin Lampkin es va imposar “in extremis” davant de Subirà i Gorgot. Els primers anys vuitanta van veure encara grans moments: motos petites com la Cota 200, gestes com la d’Eugeni Majó amb una Italjet 50, i l’aparició de futurs grans noms com Gilles Burgat. El 1982 va ser l’últim any amb una participació internacional de luxe. Toni Gorgot va guanyar davant d’Eddy Lejeune, en una edició que va posar punt final al side-trial als Cingles. El final d’una etapa (1983–1984) La crisi de les marques espanyoles va marcar els anys següents. El 1983, Gorgot va guanyar amb autoritat davant de Renales, Gallach i Codina, mentre que en Veterans triomfava Ignacio Bultó amb la seva Merlin. El 1984 va ser l’última edició guanyada per una moto biamortitzada. El vencedor va ser Andreu Codina, ídol local, amb la seva Montesa Cota 330, per davant de Diego Bosis (Fantic) i Gabino Renales (JJ-Cobas). L’any 1984 també va portar un canvi en la presidència del Moto Club, sent el nou president Joan Carles Esteve Claramunt, persona lligada al Moto Club des dels seus orígens i que seguirà liderant els Cingles durant més d’una dècada, passant el timó a l’Andreu Codina l’any 1997. La modernització del Trial (1985) L’any 1985 marca un canvi de tendència important en el món del trial. La gran majoria de motos passa a equipar la suspensió posterior monoamortiguador i també apareixen els primers frens de disc. A partir d’aquest moment el trial, una especialitat molt conservadora pels seus orígens a Anglaterra, segueix una cursa tecnològica imparable amb tota mena de solucions que permetran als pilots fer zones impensables uns anys abans. L’arribada de pilots del Trialsin (Andreu Codina i Jordi Tarrés, per citar-ne només un parell) també canviarà l’estil de conducció i començarà a complicar a l’organització trobar un nivell adequat per a tots els participants. L’edició de 1985 veurà la victòria de la primera moto amb monoamortiguador, la Fantic 301 pilotada pel pilot francès Thierry Michaud, nou campió del món en una temporada a on ho guanyà tot (campionat de França, Mundial, els Scottish i els Cingles). La dècada daurada del trial modern (1985-1994) Durant el final de la dècada dels 80 i inicis del 90, el Cingles encara continuava sent una prova amb una participació molt nombrosa i amb els primers espases en l’àmbit mundial. Una victòria als Cingles es cotitzava i algunes marques continuaven aprofitant l’afluència de públic per a presentar els nous models per a la temporada vinent. Cal destacar l’edició de 1988, ja que Aprilia va escollir els Cingles per a presentar el seu nou model, la revolucionària Climber. Aquest model va ser la primera moto de trial refrigerada per aigua, línia que després varen seguir totes les marques. L’equip format pels italians Diego Bosis i Piero Sembenini, i el finlandès Tommy Ahvala varen guanyar el trofeu de marques d’aquella edició. L’expectació que va aixecar la presentació del model per part del director de l’equip, l’expilot italià i assidu participant en la prova Ettore Baldini, serà recordada per tothom. Són anys a on diferents pilots que dominaran el mundial durant aquella dècada continuen venint als Cingles. 1986 veurà la victòria de Jordi Tarrés, que l’any següent es proclamarà campió del món. Noms com Diego Bosis, Eddy Lejeune, Steve Saunders, Tommy Ahvala, Lluís Gallach, Amós Bilbao, Marc Colomer, Joan Pons i el local Andreu Codina participaran en els Cingles lluitant per endur-se una victòria a la prova. Jordi Tarrés monopolitzarà la prova de 1986 a 1988. 1989 serà el torn d’Amós Bilbao i l’edició de 1990portarà la segona victòria del local Andreu Codina. Amós Bilbao tornarà a repetir victòria els anys 1991 i 1992. Les edicions de 1993 i 1994 serà el torn de Joan Pons. L’edició de 1994 significà la darrera aparició massiva dels pilots punters en l’àmbit mundial. A partir d’aquell any, la participació de pilots punters serà esporàdica i el nombre de participants també anirà disminuint progressivament. Continuïtat en clau amateur i transició (1995–2007) Després d’unes darreres edicions amb una participació internacional més reduïda, els Tres Dies dels Cingles van continuar sent una cita estimada i respectada dins el calendari trialista durant molts anys. L’organització de la prova cada cop és més complicada per temes administratius i mediambientals. Els recorreguts s’han d’anar modificant i escurçant contínuament i la junta presidida per Joan Carles Esteve cedirà el comandament a una nova junta liderada per l’Andreu Codina que continuarà organitzant els Cingles fins a l’any 2003. La prova continua sent molt popular però amb un caire molt més amateur. Des del 2004 a la darrera edició de 2007, hi ha dos presidents més del Moto Club que posaran tot el seu coneixement i esforç per a donar continuïtat a la prova, tasca gens difícil en una època complicada a on semblava que tot anés a la contra. Andreu Codina cedirà la presidència a Joaquim Jou i aquest ho farà a Carles Esteve, fill de Joan Carles Esteve antic president del Moto Club. Finalment, l’edició de 2007 va marcar el tancament d’una etapa històrica, posant fi a una prova que havia esdevingut referent per a diverses generacions de pilots i aficionats. Els Cingles s’aturen, però el Moto Club no para i Carles Solà, persona molt activa al Moto Club des dels seus orígens, agafarà el relleu a la presidència del Moto Club i el mantindrà viu organitzant altre tipus de proves com són el Trial de Clàssiques dels Cingles o les 3 Hores de resistència d’enduro capitanejades per l’infatigable Josep Figueras. Aquesta etapa de transició és molt important i la seva gestió va permetre donar el relleu a un grup de jovent amb empenta perquè continuessin organitzen els Cingles. El retorn als nous temps (2020–actualitat) Després d’un període sense disputar-se, l’any 2020 el Moto Club Cingles de Bertí va decidir recuperar l’esperit de la prova i donar-li continuïtat amb un format adaptat als nous temps: Els Dos Dies dels Cingles.Aquesta nova etapa va ser impulsada per una junta presidida per Albert Esteve, també fill de Joan Carles Esteve, que van fer possible el retorn de la cursa. El tàndem Albert-Carles Esteve varen constituir un sòlid equip, que amb el suport d’un important grup d’amics, va demostrar que l’esperit Cingles continua viu i passa de generació en generació. Actualment, el Moto Club viu una nova fase amb una junta directiva renovada, presidida per Àlex Clarasó, que treballa per fer evolucionar la prova i el club, tot mantenint l’essència dels Cingles i adaptant-la a les necessitats del moment. Fidel als seus valors fundacionals —el respecte pel territori, el trial compartit entre aficionats i pilots, i l’ambient de companyonia—, els Cingles continuen vius, demostrant que la seva història no és només un record del passat, sinó un projecte amb futur. [...]

EL MOTO CLUB CINGLES DE BERTÍ, PROTAGONISTA AL PROGRAMA “TU JUGUES” D’ONA CODINENCA

gener 14, 2026El passat 15 de desembre, el programa de ràdio Tu Jugues, d’Ona Codinenca, va dedicar un espai al Moto Club Cingles de Bertí, amb una entrevista a l’antic president del club, Albert Esteve, i la presentació del nou president, Àlex Clarasó. Durant l’entrevista, que es pot escoltar a partir del minut 17:00 del programa, es van tractar diversos aspectes relacionats amb la situació actual del club, així com els reptes de futur i l’organització de la propera edició dels Dos Dies de Trial del Cingles. Des del Moto Club Cingles de Bertí volem agrair sincerament a l’equip d’Ona Codinenca la seva predisposició i la tasca informativa que duen a terme, mantenint la gent del poble al corrent de l’actualitat del club i dels esdeveniments esportius més rellevants del territori. [...]

ELS DOS DIES DELS CINGLES 2026 JA TÉ DATA

gener 9, 2026El Moto Club Cingles de Bertí anuncia oficialment la celebració dels Dos Dies dels Cingles, que tindrà lloc els dies 10 i 11 d’octubre de 2026 a Sant Feliu de Codines (Barcelona). La prova arribarà a una xifra molt especial, ja que serà la 41a edició d’un dels esdeveniments de trial clàssic i modern més emblemàtics del calendari. Una nova etapa per al Dos Dies L’edició de 2026 marcarà l’inici d’una nova etapa pels Dos Dies dels Cingles. Amb la recent incorporació de la nova junta directiva, encapçalada pel president Àlex Clarasó, el club ja treballa en un esdeveniment renovat que presentarà importants novetats en diferents àmbits. Novedats destacades Entre els canvis previstos destaquen un recorregut actualitzat, millores en la definició dels nivells i un plantejament general pensat per oferir una experiència encara més atractiva tant per als participants com per al públic assistent, mantenint sempre l’esperit i l’essència que han fet gran aquesta prova al llarg de més de quatre dècades. Més que una competició Els Dos Dies dels Cingles no és només una competició, sinó una trobada que uneix esport, territori i passió pel trial. Des del Moto Club Cingles de Bertí afrontem aquesta 41a edició amb il·lusió, compromís i respecte per la història de la prova, amb la voluntat de seguir oferint un esdeveniment de referència tant per als pilots com per a tots els aficionats que any rere any ens acompanyen. [...]