Notícies
gener 14, 2026Els “Cingles” és el nom amb què tot trialero coneix la popular prova dels Tres Dies de Trial, organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí. Des de la seva primera edició, els Cingles s’han consolidat com la cursa que marca la cloenda de la temporada trialista internacional.
Durant els anys setanta —època de domini absolut de les marques espanyoles— els Cingles eren l’escenari ideal per presentar les novetats de la temporada següent i, alhora, per apropar els pilots oficials als trialeros de diumenge, sense la pressió de la competició un cop decidit el títol mundial.
La cursa va ser concebuda amb un esperit clarament inspirat en els Scottish Six Days Trial, però amb un caràcter propi: meteorologia més benigna, terreny mediterrani i només tres dies de competició.
1971: els primers passos del Moto Club Cingles de Bertí
Per entendre realment l’origen dels Cingles cal retrocedir fins al 1971, quan un grup de joves apassionats del trial, provinents de Sant Feliu de Codines i Gallifa —a uns 50 km al nord de Barcelona— van fundar el Moto Club Cingles de Bertí.
L’objectiu era tan ambiciós com clar: organitzar una prova “com els Scottish”, però a l’espanyola, que amb el temps es convertís en una referència mundial. Liderats pel seu primer president, Ildefons Vilanova, els fundadors van demostrar des del primer moment una gran capacitat organitzativa.
El seu bateig de foc va ser el 1r Trial de Gallifa, disputat el 14 de març de 1971. La victòria va ser per a Leopoldo Milà, fill del creador de les Montesa Cota i Impala. La premsa va destacar de manera unànime l’excel·lent organització, tant pel traçat com per la informació als espectadors, amb programes detallats i indicacions clares per accedir a les zones: una tradició que ja no s’abandonaria.
L’embrió dels Tres Dies: Sant Feliu de Codines
Animats per l’èxit, aquell mateix any l’organització va crear una cursa “bessona” en plena temporada estiuenca: el 1r Trial Festes de Sant Feliu de Codines, disputat el 22 d’agost de 1971.
Amb sortida al centre del poble —que amb els anys esdevindria el veritable bressol del trial espanyol—, aquesta prova pot considerar-se l’embrió directe dels Tres Dies. El Moto Club va fer un cop d’efecte convidant l’estrella anglesa Gordon Farley, que va guanyar amb autoritat davant de Pere Pi.
1973: neixen oficialment els Tres Dies dels Cingles
El 1972 va ser un any de transició. Tothom tenia la mirada posada en la primera edició dels Tres Dies, prevista per a l’octubre de 1973, concebuda ja des del seu inici com una prova internacional.
La primera edició va comptar amb una inscripció espectacular: 184 pilots, entre ells 12 estrangers de renom com Geoff Chandler, Felix Krahnströver, Clive Smith o Mark Kemp.
La victòria va ser per a Geoff Chandler (Montesa), que es va imposar al jove talent espanyol Manuel Soler. Però el gran èxit de la prova va ser un altre: aficionats i pilots d’elit compartien recorregut i zones durant tres dies, en un ambient extraordinari. Com als Scottish, sense dorsals ni targetes, només amb la placa frontal com a identificació.
Consolidació i creixement internacional (1974–1976)
L’edició de 1974 va confirmar plenament l’èxit inicial de la prova. Amb gairebé 200 pilots a la sortida i un nivell esportiu encara més elevat, hi van participar figures destacades del trial internacional com Yrjö Vesterinen, Karlson, Claude Coutard o Sellman. El finlandès Vesterinen es va imposar amb autoritat, per davant de Karlson i Coutard, mentre que Manuel Soler va ser quart i millor pilot local.
Innovacions i maduresa: side-trial, Nacions i Veterans
El 1975 va suposar un punt d’inflexió tant a nivell esportiu com reglamentari, amb la introducció de la penalització de “2”, que modernitzava el sistema de puntuació. Aquell any, Vesterinen va repetir victòria, però aquesta vegada amb una diferència mínima: només 1,3 punts sobre Manuel Soler, fet que evidenciava l’augment de la competitivitat dels pilots locals.
Finalment, el 1976 va arribar el gran triomf esperat: Manuel Soler va guanyar “la seva cursa”, pràcticament a casa seva, en una edició d’altíssim nivell internacional. Va superar Coutard i Karlson en una classificació que incloïa noms tan il·lustres com Lampkin, Andrews o Rob Edwards, consolidant definitivament la prova dins el calendari europeu.
Paral·lelament al creixement esportiu, el Moto Club va apostar decididament per la innovació. L’any 1975 es va organitzar per primera vegada la categoria de side-trial, una aposta valenta que va comptar amb la participació destacada de la parella francesa Claude Coutard i Ernest “Nenesse” Langlois. A més de guanyar la prova, van exercir un paper clau com a referents i mentors, ajudant a elevar el nivell de les quinze parelles espanyoles inscrites.
El 1976, el side-trial ja era puntuable per al Campionat d’Europa i es va convertir en una de les proves més importants de la temporada a nivell continental. Al llarg dels anys següents, el palmarès va recollir noms de primer nivell internacional, com els germans anglesos Roger i Trevor Wall, Colin Dommet i Eric Chamberlain, així com destacades parelles estatals com Ramón Treserras i Jaume Vilar, Jordi Bosch i Àlex Sibils, o “Kiku” Carbonell i Llorenç Ausin, fins a la darrera edició del side-trial el 1981.
El 1977 va néixer el Trofeu de les Nacions, inspirat en la victòria austríaca de l’any anterior, i també la categoria Veterans, que va tenir Pere Pi com a primer vencedor. Aquella edició va assolir un rècord de participació amb 276 inscrits, xifra que, tanmateix, va començar a posar en evidència certs límits logístics de l’organització.
Com a resposta, el 1978 es va reformular la categoria Veterans sota el nom “Amics dels Cingles”, amb recorreguts adaptats i més temps de cursa, una fórmula innovadora que seria àmpliament imitada en altres proves. Aquell mateix any, el jove Toni Gorgot va aconseguir la seva primera victòria absoluta, simbolitzant el relleu generacional i la maduresa definitiva de la competició.
Anys de duresa, pluja i grans noms (1979-1982)
El 1979 va ser especialment dur, amb pluges torrencials i una cursa gairebé èpica. Martin Lampkin es va imposar “in extremis” davant de Subirà i Gorgot.
Els primers anys vuitanta van veure encara grans moments: motos petites com la Cota 200, gestes com la d’Eugeni Majó amb una Italjet 50, i l’aparició de futurs grans noms com Gilles Burgat.
El 1982 va ser l’últim any amb una participació internacional de luxe. Toni Gorgot va guanyar davant d’Eddy Lejeune, en una edició que va posar punt final al side-trial als Cingles.
El final d’una etapa (1983–1984)
La crisi de les marques espanyoles va marcar els anys següents. El 1983, Gorgot va guanyar amb autoritat davant de Renales, Gallach i Codina, mentre que en Veterans triomfava Ignacio Bultó amb la seva Merlin.
El 1984 va ser l’última edició guanyada per una moto biamortitzada. El vencedor va ser Andreu Codina, ídol local, amb la seva Montesa Cota 330, per davant de Diego Bosis (Fantic) i Gabino Renales (JJ-Cobas).
L’any 1984 també va portar un canvi en la presidència del Moto Club, sent el nou president Joan Carles Esteve Claramunt, persona lligada al Moto Club des dels seus orígens i que seguirà liderant els Cingles durant més d’una dècada, passant el timó a l’Andreu Codina l’any 1997.
La modernització del Trial (1985)
L’any 1985 marca un canvi de tendència important en el món del trial. La gran majoria de motos passa a equipar la suspensió posterior monoamortiguador i també apareixen els primers frens de disc. A partir d’aquest moment el trial, una especialitat molt conservadora pels seus orígens a Anglaterra, segueix una cursa tecnològica imparable amb tota mena de solucions que permetran als pilots fer zones impensables uns anys abans.
L’arribada de pilots del Trialsin (Andreu Codina i Jordi Tarrés, per citar-ne només un parell) també canviarà l’estil de conducció i començarà a complicar a l’organització trobar un nivell adequat per a tots els participants.
L’edició de 1985 veurà la victòria de la primera moto amb monoamortiguador, la Fantic 301 pilotada pel pilot francès Thierry Michaud, nou campió del món en una temporada a on ho guanyà tot (campionat de França, Mundial, els Scottish i els Cingles).
La dècada daurada del trial modern (1985-1994)
Durant el final de la dècada dels 80 i inicis del 90, el Cingles encara continuava sent una prova amb una participació molt nombrosa i amb els primers espases en l’àmbit mundial. Una victòria als Cingles es cotitzava i algunes marques continuaven aprofitant l’afluència de públic per a presentar els nous models per a la temporada vinent.
Cal destacar l’edició de 1988, ja que Aprilia va escollir els Cingles per a presentar el seu nou model, la revolucionària Climber. Aquest model va ser la primera moto de trial refrigerada per aigua, línia que després varen seguir totes les marques. L’equip format pels italians Diego Bosis i Piero Sembenini, i el finlandès Tommy Ahvala varen guanyar el trofeu de marques d’aquella edició. L’expectació que va aixecar la presentació del model per part del director de l’equip, l’expilot italià i assidu participant en la prova Ettore Baldini, serà recordada per tothom.
Són anys a on diferents pilots que dominaran el mundial durant aquella dècada continuen venint als Cingles. 1986 veurà la victòria de Jordi Tarrés, que l’any següent es proclamarà campió del món. Noms com Diego Bosis, Eddy Lejeune, Steve Saunders, Tommy Ahvala, Lluís Gallach, Amós Bilbao, Marc Colomer, Joan Pons i el local Andreu Codina participaran en els Cingles lluitant per endur-se una victòria a la prova.
Jordi Tarrés monopolitzarà la prova de 1986 a 1988. 1989 serà el torn d’Amós Bilbao i l’edició de 1990portarà la segona victòria del local Andreu Codina. Amós Bilbao tornarà a repetir victòria els anys 1991 i 1992. Les edicions de 1993 i 1994 serà el torn de Joan Pons. L’edició de 1994 significà la darrera aparició massiva dels pilots punters en l’àmbit mundial. A partir d’aquell any, la participació de pilots punters serà esporàdica i el nombre de participants també anirà disminuint progressivament.
Continuïtat en clau amateur i transició (1995–2007)
Després d’unes darreres edicions amb una participació internacional més reduïda, els Tres Dies dels Cingles van continuar sent una cita estimada i respectada dins el calendari trialista durant molts anys. L’organització de la prova cada cop és més complicada per temes administratius i mediambientals. Els recorreguts s’han d’anar modificant i escurçant contínuament i la junta presidida per Joan Carles Esteve cedirà el comandament a una nova junta liderada per l’Andreu Codina que continuarà organitzant els Cingles fins a l’any 2003. La prova continua sent molt popular però amb un caire molt més amateur.
Des del 2004 a la darrera edició de 2007, hi ha dos presidents més del Moto Club que posaran tot el seu coneixement i esforç per a donar continuïtat a la prova, tasca gens difícil en una època complicada a on semblava que tot anés a la contra. Andreu Codina cedirà la presidència a Joaquim Jou i aquest ho farà a Carles Esteve, fill de Joan Carles Esteve antic president del Moto Club.
Finalment, l’edició de 2007 va marcar el tancament d’una etapa històrica, posant fi a una prova que havia esdevingut referent per a diverses generacions de pilots i aficionats.
Els Cingles s’aturen, però el Moto Club no para i Carles Solà, persona molt activa al Moto Club des dels seus orígens, agafarà el relleu a la presidència del Moto Club i el mantindrà viu organitzant altre tipus de proves com són el Trial de Clàssiques dels Cingles o les 3 Hores de resistència d’enduro capitanejades per l’infatigable Josep Figueras. Aquesta etapa de transició és molt important i la seva gestió va permetre donar el relleu a un grup de jovent amb empenta perquè continuessin organitzen els Cingles.
El retorn als nous temps (2020–actualitat)
Després d’un període sense disputar-se, l’any 2020 el Moto Club Cingles de Bertí va decidir recuperar l’esperit de la prova i donar-li continuïtat amb un format adaptat als nous temps: Els Dos Dies dels Cingles.Aquesta nova etapa va ser impulsada per una junta presidida per Albert Esteve, també fill de Joan Carles Esteve, que van fer possible el retorn de la cursa. El tàndem Albert-Carles Esteve varen constituir un sòlid equip, que amb el suport d’un important grup d’amics, va demostrar que l’esperit Cingles continua viu i passa de generació en generació.
Actualment, el Moto Club viu una nova fase amb una junta directiva renovada, presidida per Àlex Clarasó, que treballa per fer evolucionar la prova i el club, tot mantenint l’essència dels Cingles i adaptant-la a les necessitats del moment.
Fidel als seus valors fundacionals —el respecte pel territori, el trial compartit entre aficionats i pilots, i l’ambient de companyonia—, els Cingles continuen vius, demostrant que la seva història no és només un record del passat, sinó un projecte amb futur.
[...]
gener 14, 2026El passat 15 de desembre, el programa de ràdio Tu Jugues, d’Ona Codinenca, va dedicar un espai al Moto Club Cingles de Bertí, amb una entrevista a l’antic president del club, Albert Esteve, i la presentació del nou president, Àlex Clarasó.
Durant l’entrevista, que es pot escoltar a partir del minut 17:00 del programa, es van tractar diversos aspectes relacionats amb la situació actual del club, així com els reptes de futur i l’organització de la propera edició dels Dos Dies de Trial del Cingles.
Des del Moto Club Cingles de Bertí volem agrair sincerament a l’equip d’Ona Codinenca la seva predisposició i la tasca informativa que duen a terme, mantenint la gent del poble al corrent de l’actualitat del club i dels esdeveniments esportius més rellevants del territori. [...]
gener 9, 2026El Moto Club Cingles de Bertí anuncia oficialment la celebració del Dos Dies Trial dels Cingles 2026, que tindrà lloc els dies 10 i 11 d’octubre de 2026 a Sant Feliu de Codines (Barcelona). La prova arribarà a una xifra molt especial, ja que serà la 41a edició d’un dels esdeveniments de trial clàssic i modern més emblemàtics del calendari.
Una nova etapa per al Dos Dies
L’edició de 2026 marcarà l’inici d’una nova etapa per al Dos Dies Trial dels Cingles. Amb la recent incorporació de la nova junta directiva, encapçalada pel president Àlex Clarasó, el club ja treballa en un esdeveniment renovat que presentarà importants novetats en diferents àmbits.
Novedats destacades
Entre els canvis previstos destaquen un recorregut actualitzat, millores en la definició dels nivells i un plantejament general pensat per oferir una experiència encara més atractiva tant per als participants com per al públic assistent, mantenint sempre l’esperit i l’essència que han fet gran aquesta prova al llarg de més de quatre dècades.
Més que una competició El Dos Dies Trial dels Cingles no és només una competició, sinó una trobada que uneix esport, territori i passió pel trial. Des del Moto Club Cingles de Bertí afrontem aquesta 41a edició amb il·lusió, compromís i respecte per la història de la prova, amb la voluntat de seguir oferint un esdeveniment de referència tant per als pilots com per a tots els aficionats que any rere any ens acompanyen. [...]
gener 14, 2026Els “Cingles” és el nom amb què tot trialero coneix la popular prova dels Tres Dies de Trial, organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí. Des de la seva primera edició, els Cingles s’han consolidat com la cursa que marca la cloenda de la temporada trialista internacional.
Durant els anys setanta —època de domini absolut de les marques espanyoles— els Cingles eren l’escenari ideal per presentar les novetats de la temporada següent i, alhora, per apropar els pilots oficials als trialeros de diumenge, sense la pressió de la competició un cop decidit el títol mundial.
La cursa va ser concebuda amb un esperit clarament inspirat en els Scottish Six Days Trial, però amb un caràcter propi: meteorologia més benigna, terreny mediterrani i només tres dies de competició.
1971: els primers passos del Moto Club Cingles de Bertí
Per entendre realment l’origen dels Cingles cal retrocedir fins al 1971, quan un grup de joves apassionats del trial, provinents de Sant Feliu de Codines i Gallifa —a uns 50 km al nord de Barcelona— van fundar el Moto Club Cingles de Bertí.
L’objectiu era tan ambiciós com clar: organitzar una prova “com els Scottish”, però a l’espanyola, que amb el temps es convertís en una referència mundial. Liderats pel seu primer president, Ildefons Vilanova, els fundadors van demostrar des del primer moment una gran capacitat organitzativa.
El seu bateig de foc va ser el 1r Trial de Gallifa, disputat el 14 de març de 1971. La victòria va ser per a Leopoldo Milà, fill del creador de les Montesa Cota i Impala. La premsa va destacar de manera unànime l’excel·lent organització, tant pel traçat com per la informació als espectadors, amb programes detallats i indicacions clares per accedir a les zones: una tradició que ja no s’abandonaria.
L’embrió dels Tres Dies: Sant Feliu de Codines
Animats per l’èxit, aquell mateix any l’organització va crear una cursa “bessona” en plena temporada estiuenca: el 1r Trial Festes de Sant Feliu de Codines, disputat el 22 d’agost de 1971.
Amb sortida al centre del poble —que amb els anys esdevindria el veritable bressol del trial espanyol—, aquesta prova pot considerar-se l’embrió directe dels Tres Dies. El Moto Club va fer un cop d’efecte convidant l’estrella anglesa Gordon Farley, que va guanyar amb autoritat davant de Pere Pi.
1973: neixen oficialment els Tres Dies dels Cingles
El 1972 va ser un any de transició. Tothom tenia la mirada posada en la primera edició dels Tres Dies, prevista per a l’octubre de 1973, concebuda ja des del seu inici com una prova internacional.
La primera edició va comptar amb una inscripció espectacular: 184 pilots, entre ells 12 estrangers de renom com Geoff Chandler, Felix Krahnströver, Clive Smith o Mark Kemp.
La victòria va ser per a Geoff Chandler (Montesa), que es va imposar al jove talent espanyol Manuel Soler. Però el gran èxit de la prova va ser un altre: aficionats i pilots d’elit compartien recorregut i zones durant tres dies, en un ambient extraordinari. Com als Scottish, sense dorsals ni targetes, només amb la placa frontal com a identificació.
Consolidació i creixement internacional (1974–1976)
L’edició de 1974 va confirmar plenament l’èxit inicial de la prova. Amb gairebé 200 pilots a la sortida i un nivell esportiu encara més elevat, hi van participar figures destacades del trial internacional com Yrjö Vesterinen, Karlson, Claude Coutard o Sellman. El finlandès Vesterinen es va imposar amb autoritat, per davant de Karlson i Coutard, mentre que Manuel Soler va ser quart i millor pilot local.
Innovacions i maduresa: side-trial, Nacions i Veterans
El 1975 va suposar un punt d’inflexió tant a nivell esportiu com reglamentari, amb la introducció de la penalització de “2”, que modernitzava el sistema de puntuació. Aquell any, Vesterinen va repetir victòria, però aquesta vegada amb una diferència mínima: només 1,3 punts sobre Manuel Soler, fet que evidenciava l’augment de la competitivitat dels pilots locals.
Finalment, el 1976 va arribar el gran triomf esperat: Manuel Soler va guanyar “la seva cursa”, pràcticament a casa seva, en una edició d’altíssim nivell internacional. Va superar Coutard i Karlson en una classificació que incloïa noms tan il·lustres com Lampkin, Andrews o Rob Edwards, consolidant definitivament la prova dins el calendari europeu.
Paral·lelament al creixement esportiu, el Moto Club va apostar decididament per la innovació. L’any 1975 es va organitzar per primera vegada la categoria de side-trial, una aposta valenta que va comptar amb la participació destacada de la parella francesa Claude Coutard i Ernest “Nenesse” Langlois. A més de guanyar la prova, van exercir un paper clau com a referents i mentors, ajudant a elevar el nivell de les quinze parelles espanyoles inscrites.
El 1976, el side-trial ja era puntuable per al Campionat d’Europa i es va convertir en una de les proves més importants de la temporada a nivell continental. Al llarg dels anys següents, el palmarès va recollir noms de primer nivell internacional, com els germans anglesos Roger i Trevor Wall, Colin Dommet i Eric Chamberlain, així com destacades parelles estatals com Ramón Treserras i Jaume Vilar, Jordi Bosch i Àlex Sibils, o “Kiku” Carbonell i Llorenç Ausin, fins a la darrera edició del side-trial el 1981.
El 1977 va néixer el Trofeu de les Nacions, inspirat en la victòria austríaca de l’any anterior, i també la categoria Veterans, que va tenir Pere Pi com a primer vencedor. Aquella edició va assolir un rècord de participació amb 276 inscrits, xifra que, tanmateix, va començar a posar en evidència certs límits logístics de l’organització.
Com a resposta, el 1978 es va reformular la categoria Veterans sota el nom “Amics dels Cingles”, amb recorreguts adaptats i més temps de cursa, una fórmula innovadora que seria àmpliament imitada en altres proves. Aquell mateix any, el jove Toni Gorgot va aconseguir la seva primera victòria absoluta, simbolitzant el relleu generacional i la maduresa definitiva de la competició.
Anys de duresa, pluja i grans noms (1979-1982)
El 1979 va ser especialment dur, amb pluges torrencials i una cursa gairebé èpica. Martin Lampkin es va imposar “in extremis” davant de Subirà i Gorgot.
Els primers anys vuitanta van veure encara grans moments: motos petites com la Cota 200, gestes com la d’Eugeni Majó amb una Italjet 50, i l’aparició de futurs grans noms com Gilles Burgat.
El 1982 va ser l’últim any amb una participació internacional de luxe. Toni Gorgot va guanyar davant d’Eddy Lejeune, en una edició que va posar punt final al side-trial als Cingles.
El final d’una etapa (1983–1984)
La crisi de les marques espanyoles va marcar els anys següents. El 1983, Gorgot va guanyar amb autoritat davant de Renales, Gallach i Codina, mentre que en Veterans triomfava Ignacio Bultó amb la seva Merlin.
El 1984 va ser l’última edició guanyada per una moto biamortitzada. El vencedor va ser Andreu Codina, ídol local, amb la seva Montesa Cota 330, per davant de Diego Bosis (Fantic) i Gabino Renales (JJ-Cobas).
L’any 1984 també va portar un canvi en la presidència del Moto Club, sent el nou president Joan Carles Esteve Claramunt, persona lligada al Moto Club des dels seus orígens i que seguirà liderant els Cingles durant més d’una dècada, passant el timó a l’Andreu Codina l’any 1997.
La modernització del Trial (1985)
L’any 1985 marca un canvi de tendència important en el món del trial. La gran majoria de motos passa a equipar la suspensió posterior monoamortiguador i també apareixen els primers frens de disc. A partir d’aquest moment el trial, una especialitat molt conservadora pels seus orígens a Anglaterra, segueix una cursa tecnològica imparable amb tota mena de solucions que permetran als pilots fer zones impensables uns anys abans.
L’arribada de pilots del Trialsin (Andreu Codina i Jordi Tarrés, per citar-ne només un parell) també canviarà l’estil de conducció i començarà a complicar a l’organització trobar un nivell adequat per a tots els participants.
L’edició de 1985 veurà la victòria de la primera moto amb monoamortiguador, la Fantic 301 pilotada pel pilot francès Thierry Michaud, nou campió del món en una temporada a on ho guanyà tot (campionat de França, Mundial, els Scottish i els Cingles).
La dècada daurada del trial modern (1985-1994)
Durant el final de la dècada dels 80 i inicis del 90, el Cingles encara continuava sent una prova amb una participació molt nombrosa i amb els primers espases en l’àmbit mundial. Una victòria als Cingles es cotitzava i algunes marques continuaven aprofitant l’afluència de públic per a presentar els nous models per a la temporada vinent.
Cal destacar l’edició de 1988, ja que Aprilia va escollir els Cingles per a presentar el seu nou model, la revolucionària Climber. Aquest model va ser la primera moto de trial refrigerada per aigua, línia que després varen seguir totes les marques. L’equip format pels italians Diego Bosis i Piero Sembenini, i el finlandès Tommy Ahvala varen guanyar el trofeu de marques d’aquella edició. L’expectació que va aixecar la presentació del model per part del director de l’equip, l’expilot italià i assidu participant en la prova Ettore Baldini, serà recordada per tothom.
Són anys a on diferents pilots que dominaran el mundial durant aquella dècada continuen venint als Cingles. 1986 veurà la victòria de Jordi Tarrés, que l’any següent es proclamarà campió del món. Noms com Diego Bosis, Eddy Lejeune, Steve Saunders, Tommy Ahvala, Lluís Gallach, Amós Bilbao, Marc Colomer, Joan Pons i el local Andreu Codina participaran en els Cingles lluitant per endur-se una victòria a la prova.
Jordi Tarrés monopolitzarà la prova de 1986 a 1988. 1989 serà el torn d’Amós Bilbao i l’edició de 1990portarà la segona victòria del local Andreu Codina. Amós Bilbao tornarà a repetir victòria els anys 1991 i 1992. Les edicions de 1993 i 1994 serà el torn de Joan Pons. L’edició de 1994 significà la darrera aparició massiva dels pilots punters en l’àmbit mundial. A partir d’aquell any, la participació de pilots punters serà esporàdica i el nombre de participants també anirà disminuint progressivament.
Continuïtat en clau amateur i transició (1995–2007)
Després d’unes darreres edicions amb una participació internacional més reduïda, els Tres Dies dels Cingles van continuar sent una cita estimada i respectada dins el calendari trialista durant molts anys. L’organització de la prova cada cop és més complicada per temes administratius i mediambientals. Els recorreguts s’han d’anar modificant i escurçant contínuament i la junta presidida per Joan Carles Esteve cedirà el comandament a una nova junta liderada per l’Andreu Codina que continuarà organitzant els Cingles fins a l’any 2003. La prova continua sent molt popular però amb un caire molt més amateur.
Des del 2004 a la darrera edició de 2007, hi ha dos presidents més del Moto Club que posaran tot el seu coneixement i esforç per a donar continuïtat a la prova, tasca gens difícil en una època complicada a on semblava que tot anés a la contra. Andreu Codina cedirà la presidència a Joaquim Jou i aquest ho farà a Carles Esteve, fill de Joan Carles Esteve antic president del Moto Club.
Finalment, l’edició de 2007 va marcar el tancament d’una etapa històrica, posant fi a una prova que havia esdevingut referent per a diverses generacions de pilots i aficionats.
Els Cingles s’aturen, però el Moto Club no para i Carles Solà, persona molt activa al Moto Club des dels seus orígens, agafarà el relleu a la presidència del Moto Club i el mantindrà viu organitzant altre tipus de proves com són el Trial de Clàssiques dels Cingles o les 3 Hores de resistència d’enduro capitanejades per l’infatigable Josep Figueras. Aquesta etapa de transició és molt important i la seva gestió va permetre donar el relleu a un grup de jovent amb empenta perquè continuessin organitzen els Cingles.
El retorn als nous temps (2020–actualitat)
Després d’un període sense disputar-se, l’any 2020 el Moto Club Cingles de Bertí va decidir recuperar l’esperit de la prova i donar-li continuïtat amb un format adaptat als nous temps: Els Dos Dies dels Cingles.Aquesta nova etapa va ser impulsada per una junta presidida per Albert Esteve, també fill de Joan Carles Esteve, que van fer possible el retorn de la cursa. El tàndem Albert-Carles Esteve varen constituir un sòlid equip, que amb el suport d’un important grup d’amics, va demostrar que l’esperit Cingles continua viu i passa de generació en generació.
Actualment, el Moto Club viu una nova fase amb una junta directiva renovada, presidida per Àlex Clarasó, que treballa per fer evolucionar la prova i el club, tot mantenint l’essència dels Cingles i adaptant-la a les necessitats del moment.
Fidel als seus valors fundacionals —el respecte pel territori, el trial compartit entre aficionats i pilots, i l’ambient de companyonia—, els Cingles continuen vius, demostrant que la seva història no és només un record del passat, sinó un projecte amb futur.
[...]
gener 14, 2026El passat 15 de desembre, el programa de ràdio Tu Jugues, d’Ona Codinenca, va dedicar un espai al Moto Club Cingles de Bertí, amb una entrevista a l’antic president del club, Albert Esteve, i la presentació del nou president, Àlex Clarasó.
Durant l’entrevista, que es pot escoltar a partir del minut 17:00 del programa, es van tractar diversos aspectes relacionats amb la situació actual del club, així com els reptes de futur i l’organització de la propera edició dels Dos Dies de Trial del Cingles.
Des del Moto Club Cingles de Bertí volem agrair sincerament a l’equip d’Ona Codinenca la seva predisposició i la tasca informativa que duen a terme, mantenint la gent del poble al corrent de l’actualitat del club i dels esdeveniments esportius més rellevants del territori. [...]
gener 9, 2026El Moto Club Cingles de Bertí anuncia oficialment la celebració del Dos Dies Trial dels Cingles 2026, que tindrà lloc els dies 10 i 11 d’octubre de 2026 a Sant Feliu de Codines (Barcelona). La prova arribarà a una xifra molt especial, ja que serà la 41a edició d’un dels esdeveniments de trial clàssic i modern més emblemàtics del calendari.
Una nova etapa per al Dos Dies
L’edició de 2026 marcarà l’inici d’una nova etapa per al Dos Dies Trial dels Cingles. Amb la recent incorporació de la nova junta directiva, encapçalada pel president Àlex Clarasó, el club ja treballa en un esdeveniment renovat que presentarà importants novetats en diferents àmbits.
Novedats destacades
Entre els canvis previstos destaquen un recorregut actualitzat, millores en la definició dels nivells i un plantejament general pensat per oferir una experiència encara més atractiva tant per als participants com per al públic assistent, mantenint sempre l’esperit i l’essència que han fet gran aquesta prova al llarg de més de quatre dècades.
Més que una competició El Dos Dies Trial dels Cingles no és només una competició, sinó una trobada que uneix esport, territori i passió pel trial. Des del Moto Club Cingles de Bertí afrontem aquesta 41a edició amb il·lusió, compromís i respecte per la història de la prova, amb la voluntat de seguir oferint un esdeveniment de referència tant per als pilots com per a tots els aficionats que any rere any ens acompanyen. [...]